Recull d'aforismes de Joan Fuster:
- Els adjectius són sempre subjectius.
- Cal no oblidar que tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres.
- M'ho pregunto dia sí, dia no: per què han de ser tan de dretes els qui es diuen que són d'esquerres?
- Ja coneixeu el cèlebre aforisme grec: "Joan Fuster és la mesura de totes les coses".
- Reivindiqueu sempre el dret de canviar d'opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics.
- Forma part d'una bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat.
- MODÈSTIA D'AUTOR. -Els aforismes -els meus com els de tothom- són sempre falsos, intrínsecament falsos. I aquest també.
- -Què passa?
- El temps.
I, en efecte, això que passa és el temps.
- Ego dixi: dii estis (Ps., LXXXI, 6). I no ens ho volem creure.
- Hi ha qui és advocat, o mestre, o polític, o bisbe, o poeta, o pagés. La meua professió, en canvi, és de ser Joan Fuster.
- Qui suportaria la idea d'una duplicitat de si mateix?
- Els únics plaers que no defrauden són els imprevistos.
- Contra el bé i contra el mal -contra les pretensions de l'un i de l'altre- només tenim una defensa: la ironia.
- Fins a quin punt tenen dret, els altres, a la meua sinceritat?
- Pensa -sobre tu mateix, sobre el món, sobre qualsevol cosa-, i et sentiràs distint dels altres: la reflexió aïlla.
- Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir.
- Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.
- El mal d'Europa és que encara hi ha milions de jacobins per civilitzar.
- LITERATURA DIRIGIDA. - Puix que "no es pot impedir que un ocell cante", resulta aconsellable ensenyar-li solfa.
- Qui està disposat a morir per un ideal, està, en el fons, igualment disposat a matar per l'ideal. Totes les doctrines que comencen amb uns màrtirs acaben amb una inquisició.
- Aprofiteu la primera ocasió que se us presente per erigir-vos en acusadors abans que els altres: amb això ja tindreu mitja partida guanyada.
- El vinagre encara és vi.
- Tot demana entrenament. Fins el dolor.
- El poble diu: "Fer com fan no és pecat". O siga: "Com més serem, més riurem".
- Les persones felices no tenen memòria.
- L'amor ens permet de ser imbècils impunement.
- El perill atrau perquè altera la rutina.
- La ironia necessita còmplices.
- M'odien, i això no té importància; però m'obliguen a odiar-los, i això sí que en té.
- M'imagine com em veuen els altres, i em faig una mica de llàstima. Ara: si pense en ells, trobe que no n'hi ha per tant.
- Llegir Kafka és una masturbació sense plaer.
- Un bon llibre sempre és una provocació.
- Costa poc de llegir, però ¿quant ha costat d'escriure?
- No faces de la teua ignorància un argument.
- Estima, però no tant.
- Quan la por no és innocent, ja no és por, és covardia.
- RACISME. - Els negres no són iguals als blancs perquè són negres.
- Tenim el vocabulari viciat pel classicisme. Parlem de "gasos nobles", i d'un gos "sense amo" en diem un gos "abandonat", i no un gos "lliure".
- No acceptes la derrota fins que no trobes que en sortiràs guanyant.
- Tal com estan les coses, ser català, avui dia, no passa de ser una simple hipòtesi.
La vida, el pas del temps i la memòria
- Creu-me, jove: no et faces cas! A la teua edat, un es passa la vida fent-se trampa a si mateix.
- Bon dia, lector amic, futur cadàver, futur no-res! Sit tibi terra levis! (Que la terra et sigui lleugera: inscripció habitual en les tombes de l’antiga Roma).
- La majoria d’edat arriba quan el fill comença a sentir compassió del pare. Diguen les lleis el que vulguen.
- Les persones felices no tenen memòria.
- Els desmemoriats sempre tenen la consciència tranquil·la.
- No convé tenir massa memòria. La memòria, sovint és rancuniosa.
- Afanyeu-vos a estimar. Els amors tardans ja no són amors: són manies.
L’home, un animal que viu en societat
- Forma part d’una bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat.
- El mal d’Europa és que encara hi ha milions de jacobins per civilitzar.
- No us feu il·lusions: el poder canvia de mans, però rarament vacil·la.
- La veritat no sempre coincideix amb la justícia, t’ho advertesc.
- No ho hem après; ens ho han inculcat!
- Ah, si pogués triar les meues indignacions!
- Com que no m’atrevesc a dir el que pense, m’esforce a dir el que hauria de pensar.
- Sóc un perpetu convalescent dels meus prejudicis.
- Som sincers en la mesura que ens convé ser-ho, i no més.
Fuster i la llibertat
- Reivindiqueu sempre el dret a canviar d’opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics.
- La llibertat és un hàbit, i no resulta gens fàcil d’adquirir. Només s’adquireix amb la pràctica!
- Cinc sentits corporals. Demanem-ne més!
- El que mana vol que els manats siguin dòcils. Hem de partir d’aquesta obvietat.
- Potser el treball dignifique l’home. No ho sé. Però, indiscutiblement, el cansa.
- No val la pena ser orgullós: cansa molt, això.
- Tens un cos: aprofita’l!
- Digueu la veritat. Així us vengeu.
- Si tens un fill, ensenya’l a ser lliure. Encara que siga a costa teua. En realitat, haurà de ser a costa teua…
- No tingueu més conviccions que les decididament imprescindibles.
Amistat i alegria
- Res no uneix tant com una bestiesa compartida.
- Entre el bé i el mal, podríem aspirar a l’alegria.
- La joventut és una cosa de la qual cal usar i abusar: no som joves dues vegades.
- Endevinar els amics: aquest és el secret.
Llibres, literatura i lletra escrita
- Escriure -fer literatura- és tot això que vostés diuen, i a més a més, una forma de venjança.
- De tota novel·la, sempre en sobra la meitat.
- Descriure és inventariar: una activitat subalterna, de notaris o novel·listes dolents.
- Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir.
- Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.
- I morir deu ser deixar d’escriure.
- És la conclusió a què he arribat: només hi ha un pecat mortal, i són les faltes d’ortografia.
- Llegir no és fugir. Llegir és seguir vivint, i cadascú ho fa a la seua manera.
Altres aforismes que els haurem d’encabir en el lamentable subtítol de “diversos”
- Em posa molt trist això d’estar escoltant com parla una persona intel·ligent i que no m’interesse gens el que em diu.
- El profeta, més que endevinar, provoca.
- Les idees, clares; els sentiments, confusos.
- M’acuseu de sarcàstic. I per què no ho hauria de ser? Si amb prou feines arribe a tolerar-me a mi mateix!
- Sens dubte, el llop no odia l’ovella quan la devora. Siga com siga, la devora.
