La darrera evidència n’és el Procés, quan ningú no va gosar assenyalar en veu alta que afirmar que la independència posava en perill la convivència entre els habitants de Catalunya implicava acceptar que el nostre avi de Jaén, quan va deixar de ser el “negre” que recollia “cotó” pal señorito i va venir a llaurar-se un futur a casa nostra, portava dins la maleta de fusta l’obscura missió de perpetuar la refotuda unidad de España per la via ètnica.
