Carme R Roquet-Jalmar EFTA 𝗝𝗼 𝘃𝗮𝗶𝗴 𝘃𝗶𝘂𝗿𝗲 𝗲𝗻 "𝗹'𝗲𝘀𝘁𝗮𝘁 𝗱𝗲𝗹 𝗯𝗲𝗻𝗲𝘀𝘁𝗮𝗿"

 

Carme R Roquet-Jalmar EFTA  

@CarladelCarme

·

1 h

𝗝𝗼 𝘃𝗮𝗶𝗴 𝘃𝗶𝘂𝗿𝗲 𝗲𝗻 "𝗹'𝗲𝘀𝘁𝗮𝘁 𝗱𝗲𝗹 𝗯𝗲𝗻𝗲𝘀𝘁𝗮𝗿" Jo vaig viure en "l'estat del benestar", ho ben juro, abans inclús de que fes seves aquestes paraules el senyor de la cal viva (haig de dir que soc molt gran). Ningú et regalava res, no us penseu. Tu pencaves i pagaves impostos i amb aquests diners l'administració et proporcionava uns serveis. Quan et trobaves malament anaves al metge, amb la mateixa naturalitat que quan et mancaven unes sabates anaves a la sabateria. Normal, oi? No demanaves hora. No podies preveure quan emmalaltiries. Estaves malalt i et presentaves a l'ambulatori perquè el teu metge et visités, et diagnostiqués i et donés un tractament per guarir-te. I si no podies sortir de casa, el metge et visitava a domicili. Però no sé si és que la població va créixer massa o que van disminuir el nombre de metges; la qüestió és que va arribar un moment en què havies de fer cues de dues o tres hores esperant que t'atenguessin, i la gent va començar a anar directament a les urgències dels hospitals on t'atenien de pressa i amb molta efectivitat. Aleshores l'administració va dir que no anéssim als hospitals, que les urgències hospitalàries són per casos greus, no per malalties comunes o per traumatismes lleus, que féssim servir l'assistència primària. Però, en lloc de posar més metges, es van inventar això de la "cita prèvia". Les cues es van escurçar, però de vegades quan t'havien de visitar ja era massa tard... La població creixia i creixia exponencialment sense aturador, però el recapte d'impostos estava estancat. Aquesta nova població no era productiva, tanmateix tenia els mateixos drets que la resta. Més boques però el mateix pastís. El que sí que creixia, gairebé al mateix ritme que augmentava la població, però, era el nombre de càrrecs públics. I es va "posar de moda" la creació de guinguetes i altres menjadores per no se sap ben bé què, però que absorbien una morterada de diners. De manera que no hi havia pressupost per augmentar el nombre de metges i el problema s'agreujava encara més. Va ser aleshores quan "l'autoritat" va crear una web on podies comunicar-te en línia amb el teu metge. Així buidarien els ambulatoris una mica. La solució, però, no va ser de tot bona. La gent més gran i les classes populars no tenien un ordinador al domicili i, per tant, no podien fer servir aquest mètode i continuaven anant al CAP. De manera que els que feien servir la web trigaven dies i dies a rebre la resposta del metge que continuava atenent més pacients presencials del que el temps li permetia. Però van arribar els telèfons intel·ligents i la senyora Tresa, no, però la resta de la població, fos quina fos la seva situació social i econòmica, es va fer amb un aparell d'aquests. I el sistema, va tornar a col·lapsar. Els metges cada dia eren menys: van treure els pediatres dels CAP perquè, segons "l'autoritat", "els nens no estan malalts", i els metges d'adults van haver de tractar, també, a les criatures. I, un cop acabada la consulta presencial, havien de dedicar hores a les consultes en línia que, aleshores, sí, eren molt nombroses. Tasca impossible de desenvolupar en l'horari laboral que tenien. I arribem al present on "l'estat del benestar" és un record llunyà pels més grans i una utopia pels més joves. Ara tampoc pots fer consultes en línia. Ara t'has de comunicar amb no sé si una administrativa o una màquina i aquesta "filtra" les consultes i et respon al cap d'uns dies. I sempre, sigui el que sigui que expliquis, et diu que "ho ha comunicat al teu metge" i "consulta tancada". Aquí s'acaba el circuit. Només si és un tema greu que només pot resoldre el teu metge de capçalera i insisteixes una vegada i una altra i aportes tota mena de proves (en línia), "allò" (persona o màquina) et diu que el teu metge et farà una "visita no presencial" al cap de 10 o 15 dies. És a dir, que s'ho mirarà (sense interactuar amb tu, evidentment, no us penseu que es tracta d'una video-conferència) i t'escriurà una resposta que tu no podràs rebatre ni preguntar per què has de tornar a la casella de sortida: "allò".