El problema del que diu Sílvia Orriols ( ) és que parla d’immigració com si Catalunya fos un estat normal que decideix les seves polítiques. Però Catalunya no controla les fronteres, ni la nacionalitat, ni el cens polític. Tot això ho decideix l’Estat espanyol.
Per tant, discutir si una regularització és bona o dolenta és, en part, un fals debat.
La política migratòria no la decideixen els catalans, sinó Espanya. I això vol dir que la demografia del país, que determina qui vota i qui decideix el futur, també és controlada des de fora.
El problema real no és només la regularització d’immigrants. El problema és que el subjecte polític català no està definit. Sense saber qui forma part del poble català, qualsevol decisió democràtica es fa amb un demos indeterminat. I una democràcia sense definir el poble és simplement una eina de substitució demogràfica i política.
En lloc de limitar-se a oposar-se a regularitzacions concretes, el debat nacional català hauria d’anar molt més al fons.
És a dir, definir el poble català i censar-lo políticament.
Perquè la llibertat d’una nació no depèn només de les lleis o de les polítiques migratòries puntuals, sinó de qui constitueix el poble que decideix. I si aquest poble no està definit, qualsevol democràcia acaba governant-se contra la nació autòctona.
Sense catalans censats políticament, no hi ha poble polític català.
I sense poble polític català, no hi ha democràcia catalana possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.